Diari de bord

Plot

Arran de costa, entre el blau que tot ho abraça i la roca que resisteix, la vida segueix el ritme del cel i del mar, amb el pas dels dies que semblen sempre iguals però mai no ho són.

Quan arriba l’estiu, la vida es dibuixa a poc a poc, com un traç sobre un full en blanc, amb la simplicitat d’un instant que, tot i ser fugaç, es queda per sempre. Les barques enfilen cap a mar, les platges i les roques assisteixen, pacients, a la presència no sempre.

Aquí no hi ha grans gestes ni drames transcendents, només la quotidianitat despullada de solemnitat, la tendresa d’un gest minúscul, la ironia d’una evidència.

Com una finestra oberta a aquest univers petit i immens alhora, entre l’humor i la melangia, Diari de bord convida a observar el món i a viure’l des d’una modesta barca de fusta. Perquè la Mediterrània no és només un lloc: és una manera de viure.