Have an account?Log in
La casa
Cartoné 136 pp
Additional info
Catalan (Spain) · Astiberri
Plot
Al llarg dels anys l’amo omple de records casa seva, testimoni mut de la seva vida. I ell és també la fidel imatge d’ella. Com les parelles que han viscut sempre juntes. Així que quan el seu ocupant desapareix per sempre, el contingut de la casa es paralitza per la pols i espera que el seu amo torni algun dia.
Els tres germans protagonistes d’aquesta història tornaran un any després de la mort del pare a la casa familiar on van créixer. Tenen la intenció de vendre-la, però amb cada trasto que llencen s’enfronten als records. Tenen por d’estar-se desfent del passat, del record del pare, però també del seu propi. En aquesta nova obra de Paco Roca es perceben ressons autobiogràfics que sorgeixen d’una necessitat d’explicar una situació que ha tocat de prop l’autor valencià, tal com ja li va passar amb Arrugues.
View more
Publication date
April 15, 2016
ISBN / Barcode
This comic is on these lists
What readers say
4,7
4.7 13
mengod has rated41/19/2025
nemarie has rated512/25/2024
nekoman has rated411/9/2024
yggdra942 has rated59/20/2024
linjuuichi has rated512/2/2023
retamerovaz has rated53/3/2022
turetes has rated410/12/2021
manel71 has rated511/15/2019
putxet has rated410/24/2017
jjss666 has rated56/11/2016
bjacobo has rated54/25/2016
The content of this page is licensed under a Creative Commons 4.0 Share Alike license, except for comic images that are the property of their respective authors and publishers. We waive the right of attribution. More info.
spider_cat has rated55/16/2026
➡️ “La casa” ens fa connectar amb un moment tràgic que tots viurem o hem viscut i ens fa adonar-nos amb una sensibilitat exquisida de com de fàcilment deixem passar moments o com provoquem moments que sempre ens perseguiran. 🔎 Paco Roca utilitza “La casa” per senyalar els nostres sentiments de culpa i mostrar-nos com ningú té respostes a les preguntes que ens fem. Amb l’excusa d’arreglar la casa per vendre-la (primer moment dolorós segons s’hi aprofundeix) ens agafa de la mà per ensenyar-nos què poc sabem dels nostres pares, com oblidem la infància, com llancem a les escombraries qui som i qui vam ser… I no ho fa per culpar-nos, sinó per solidaritzar-nos, veient que tots passem pel mateix procés. Les llàgrimes venen no per connectar amb els personatges, sinó per veure’ns en ells. Tant de bo llegir-lo ens prepari per l’inevitable i per fer quelcom abans que sigui massa tard. 👍 La pàgina del contenidor. L’escena de la sala d’espera. 👎 El final, sense ser dolent, no brilla tant.