¿Ya tienes una cuenta?Inicia sesión
La casa
Cartoné 136 pp
Información adicional
Catalán (España) · Astiberri
Argumento
Al llarg dels anys l’amo omple de records casa seva, testimoni mut de la seva vida. I ell és també la fidel imatge d’ella. Com les parelles que han viscut sempre juntes. Així que quan el seu ocupant desapareix per sempre, el contingut de la casa es paralitza per la pols i espera que el seu amo torni algun dia.
Els tres germans protagonistes d’aquesta història tornaran un any després de la mort del pare a la casa familiar on van créixer. Tenen la intenció de vendre-la, però amb cada trasto que llencen s’enfronten als records. Tenen por d’estar-se desfent del passat, del record del pare, però també del seu propi. En aquesta nova obra de Paco Roca es perceben ressons autobiogràfics que sorgeixen d’una necessitat d’explicar una situació que ha tocat de prop l’autor valencià, tal com ja li va passar amb Arrugues.
Ver más
Fecha de publicación
15 de abril de 2016
Isbn / Código de barras
Este cómic está en estas listas
Lo que opinan los lectores
4,7
4.7 13
mengod ha valorado419/01/2025
nemarie ha valorado525/12/2024
nekoman ha valorado409/11/2024
yggdra942 ha valorado520/09/2024
linjuuichi ha valorado502/12/2023
retamerovaz ha valorado503/03/2022
turetes ha valorado412/10/2021
manel71 ha valorado515/11/2019
putxet ha valorado424/10/2017
jjss666 ha valorado511/06/2016
bjacobo ha valorado525/04/2016
El contenido de esta página se encuentra bajo licencia Creative Commons 4.0 Compartir igual, salvo las imágenes de cómics que son propiedad de sus respectivos autores y editores. Renunciamos al derecho de atribución. Más info.
spider_cat ha valorado516/05/2026
➡️ “La casa” ens fa connectar amb un moment tràgic que tots viurem o hem viscut i ens fa adonar-nos amb una sensibilitat exquisida de com de fàcilment deixem passar moments o com provoquem moments que sempre ens perseguiran. 🔎 Paco Roca utilitza “La casa” per senyalar els nostres sentiments de culpa i mostrar-nos com ningú té respostes a les preguntes que ens fem. Amb l’excusa d’arreglar la casa per vendre-la (primer moment dolorós segons s’hi aprofundeix) ens agafa de la mà per ensenyar-nos què poc sabem dels nostres pares, com oblidem la infància, com llancem a les escombraries qui som i qui vam ser… I no ho fa per culpar-nos, sinó per solidaritzar-nos, veient que tots passem pel mateix procés. Les llàgrimes venen no per connectar amb els personatges, sinó per veure’ns en ells. Tant de bo llegir-lo ens prepari per l’inevitable i per fer quelcom abans que sigui massa tard. 👍 La pàgina del contenidor. L’escena de la sala d’espera. 👎 El final, sense ser dolent, no brilla tant.