Pim, Pam i Pum

Argumento

En Pim, en Pam i en Pum (una musaranya, un ratolí de laboratori i un hàmster) frisen per escapar-se de les seves gàbies. Sempre han viscut engabiats i han desenvolupat capacitats poc habituals. Després d’alguns fracassos, aconsegueixen sortir al món exterior. Un cop lliures, però, les coses no seran com s’esperaven i les dificultats es multiplicaran ràpidament. Pim, Pam i Pum és una aventura salvatge i divertida per a primers lectors que, de passada, permet aprendre curiositats sobre aquestes tres espècies. Les seves pàgines amb tècnica mixta d’aquarel·la són càlides i sense diàlegs perquè la història s’explica només amb la veu del narrador, acostant així el còmic al llenguatge de l’àlbum il·lustrat.

AtOLOnia confessa que s’inspira en “l’estètica i els mons de les faules clàssiques, dels còmics i les històries d’aventures, i de l’humor més directe dels còmics de la meva infància, com els de l’Ibáñez. Una gran influència també és l’obra d’en Juanjo Guarnido. El tinc sempre a l’escriptori perquè, de vegades, posar-me a fer aquarel·la en còmic pot semblar un esforç innecessari, però em miro la seva obra i em recorda que paga la pena, salvant les distàncies. També puc citar Jeff Smith (Bone), Bill Watterson (Calvin i Hobbes), Álvaro Ortiz (qui em va impressionar molt amb l’ús que fa del color a La petita gènia), o Liniers i el seu humor tendre. I en David Petersen! Crec que el seu Mouse Guard va sembrar la llavor de Pim, Pam i Pum”.