Un infern a mallorca (La decadència de l'Imperi Mallorquí)

Argumento

Aquesta ens la contà un homo que havia vist molt de món. Xerrava d’una illa tranquil·la on la gent es conformava amb els fruits de foravila i quatre tallers, amb pobles laboriosos que honoraven els seus bons patrons i amb tímides cales on just s’escoltava el corn dels pescadors i el cant llunyà de la mare de Déu dels naufragis. Però les talaies costaneres s’extingiren, i un dia de boira i fum desembarcaren els turistes, el dobler fàcil, la buferia, i tot va fer ull. Els mallorquins, comandats per les forces obscures d’un nou imperi que feia que del cel caigués porquim adoraren un únic patró, un disforjo ermità que els tenia embadalits amb balls i botifarrons a rompre. Però la corrupció darrere tantes festes i bauxes era tan espessa que es podia tallar a espasades.

I heu de creure i pensar i pensar i creure que hi hagué un sant i esforçat patró, que amb el temps es guanyà el malnom de "s’Auditor", a qui va caure molt torta tanta comandera i corrupció. Sant Jaume, desnonat patró de Manacor, es va passar els darrers dies de l’imperi mallorquí audita que audita sense donar raó a les barres, fins a perdre el boll quan escometia els mallorquins que li feien befa: el dimoni ja és aquí, disfressat de Sant Antoni! Que no veis com tota la corrupció amagada darrere foguerons i torrades vos mena de cap a un infern a Mallorca!? I llavonces es botifarrons tornaran blancs, brollarà petroli de ses fonts i truges germàniques mutants vos rovegaran s’ànima mentre tornau no res dins un fogueró! Fareu s’esclafit!, cridava fet un Nero.